Benvolguda senyora.

Anem a veure si podem aportar-li una mica de llum al tema del seu fill que comprenem que li preocupi.

D'una banda hem de dir-li que el quocient intel·lectual és una dada important a tenir en compte en el diagnòstic de les capacitats d'un nen, però només amb aquesta dada no resulta possible deduir les seves necessitats educatives.

El Dr. Càndid Genovard, Catedràtic de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el seu llibre: “Psicopedagogia de la Superdotació” , assenyala:

  <<La noció segons la qual una persona és superdotada si presenta un CI elevat no té cap base des de la perspectiva actual. CI o factor g són bons predictors de l'intel·ligència acadèmica, de raonament lògic, d'intel·ligència cultural. Però no amiden ni tota la intel·ligència, ni l'intel·ligència general. Per tant són bons predictores d'un talent (l'acadèmic) però no la superdotació. >>

El Dr. Castelló de la mateixa universitat i la Dra. Martínez de la Universitat de Barcelona en el seu llibre “Alumnat Excepcionalment Dotat Intel·lectualment” editat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, assenyalen:

<<La superdotación es conceptualitza com un perfil -i no com un sol índex-, aquella consideració que avaluava la capacitat intel·lectual només a partir del CI està obsoleta, ja que les teories cognitivistes sobre l'intel·lecte substitueixen aquell índex per oraganizaciones riques i complexes d'estructures i funcions de les capacitats cognitives, impossibles de solucionar amb un únic recurs. >>

És fonamental tenir en compte la norma del Ministeri d'Educació de 23 de Gener de 2006, publicada en el diari El Mundo d'aquest dia; a Catalunya en el Butlleti de Consell General dels Col·legis Oficials d'Advocats de Catalunya Nº 54, Febrer de 2006. Aquesta norma es va establir com a conseqüència de l'existència dels factors emocionals en la superdotació i en les altes capacitats, evidenciada per la investigació científica internacional, i el diagnòstic, d'aquests factors emocionals són de competència exclusiva dels professionals amb competències sanitàries. Diu així aquesta norma:

<<El Ministeri d'Educació ha explicat que… per primera vegada, en el diagnòstic d'alumnes superdotats hauran de participar professionals amb competències sanitàries, no només educatives. >>

Aquesta norma es complementa amb el criteri del Sotsdirector General d'Ordenació Acadèmica del Ministeri d'Educació, en el recent Congrés de Superdotació celebrat a Canàries, per cuant que el diagnòstic de la superdotació no pot ser realitzat per un professional, sinó, per un equip de professionals especialitzats, en funció del caràcter multifactorial de la superdotació i altes capacitats.

<<Es preconitza la identificació primerenca realitzada per un equip de professionals especialitzats com mesura per a garantir una immediata i adequada atenció escolar i familiar capaç d'evitar problemes escolars, emocionals i de socialització. >>

És també molt important el Pronunciament del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, de 29 de Juliol de 2005, sobre el diagnòstic de la Superdotació i Altes Capacitats, quan diu:

<<En relació a la psicologia, i d'acord amb el que assenyala la Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries, només l'Especialitat de Psicologia Clínica és considerada professió sanitària . >>

I mes endavant, quan afegix:

<<La Llei 44/2003 de 21 de novembre, d'Ordenació de les Professions Sanitàries, establix en el seu article 5.1 i), com un dels principis generals de la relació entre els professionals sanitaris i les persones que són ateses per ells, que “els professionals i els responsables dels centres sanitaris facilitaran als seus pacients, l'exercici del dret a conèixer el nom, la titulació, i l'especialitat dels professionals sanitaris que els atenen, així com la categoria i funció d'aquests, si així estigués definit en el seu centre o institució”. Per a garantir l'exercici d'aquest dret i de la resta establerts en l'article 5.2, es preveu que els col·legis professionals estableixin registres públics accessibles a la població que deuran permetre conèixer el nom, titulació, especialitat , lloc d'exercici i altres dades que la Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries determinin com públics. >>

Amb massa freqüència des dels mateixos col·legis es diu això que “és un nen normal que no és necessari fer res especial al respecte” . El Ministeri d'Educació, en el seu article “L'Atenció a la diversitat en la LOE” , (Revista Treballadors de l'Ensenyament Nº 76, setembre-octubre de 2006), indica:

<<En la LOE l'atenció a la diversitat s'establix com principi fonamental que ha de regir tot l'ensenyament bàsic proporcionant a tot l'alumnat una educació adequada a les seves característiques i necessitats; adoptant les mesures organitzatives i curriculars pertinents; posant èmfasis en l'atenció individualitzada, en la prevenció de les dificultats d'aprenentatge i en la posada en pràctica de mecanismes de reforç, tan prompte com es detectin aquestes dificultats; potenciant l'autonomia dels centres per a adoptar les mesures organitzatives i curriculars que permetin una organització flexible adaptada a les mesures d'atenció a la diversitat i a les característiques del seu alumnat. >>

<<Aquest tipus d'educació requereix una planificació individualitzada per a cadascun, però no s'oposa a l'ensenyament en grup. >>

I, com sabem quin ha de ser la planificació individualitzada que un nen en concret necessita?. El Ministeri d'Educació seguidament, en aquest escrit, dóna la resposta:

<<L'atenció a la diversitat exigeix diagnòstic previ de les necessitats específiques dels alumnes i solucions adequades en cada cas en funció de aquest diagnòstic. >>

Les definicions científiques actuals estableixen:

<<La “detecció”, la “identificació” i l'avaluació “psicopedagògica” són aproximacions prèvies que faciliten el Diagnòstic Clínic, però, en qualsevol cas, només el Diagnòstic Clínic de la Superdotación, realitzat per un equip de professionals especialitzats, amb la titulació legal indicada, podrà determinar si un nen es troba a cada moment, o si es podrà trobar, en els àmbits de la excepcionalidad intel·lectual. >>

El Consell Europeu d'Altes Capacitats “European Council For High Ability” establix que:

<<Per al diagnòstic d'Altes Capacitats es requereixen 12 tests, però mai menys de 8>>

Per la seva banda, el Ministeri d'Educació i Ciència en el seu llibre-informe: “Alumnes Precoços, Superdotats i d'Alta Capacitat” , estableix sobre el particular que es requereixen:

<<Proves en 6 sessions de 1 hora i mitjana a 2 hores de durada cada sessió. >>

El Ministeri, en realitat coincideix totalment amb el Consell Europeu.

El seu fill necessita un Diagnòstic complet, que és el que ha de determinar el tipus d'alta capacitat, els talents específics, els factors emocionals i la seva interacció amb el sistema cognitiu, estils d'aprenentatge etc. També el Diagnòstic complet haurà d'incloure els diagnòstics, diferencials indicats per la investigació científica internacional, i deduir a les necessitats educatives específiques del seu fill. Ha d'incloure el pre-disseny de l'adaptació curricular precisa del seu fill; També ha d'indicar el necessari assessorament i materials que el col·legi necessita, per tal de poder realitzar l'adaptació curricular.

Tot això es troba en el Protocol que es denomina “El Model de Diagnòstic Integrat” , del Consell Superior d'Experts en Altes Capacitats. Ho trobarà en el Capítol 3 de l'Àrea 2 de la nostra Web: www.xarxabcn.net/instisuper .

També els cursos que el seu fill necessita realitzar com activitats extraescolares amb altres nens i nenes de característiques similars. Em refereixo als “Programes Específics d'Altes Capacitats”, com els anomena el Ministeri d'Educació que els finança. Trobarà informació en l'Àrea 4 de la nostra Web www.xarxabcn.net/instisuper .

També el necessari assessorament que els pares necessiten i que s'ofereix en l'Escola d'Altes Capacitats per a pares, i que és gratuïta. Trobarà informació en l'Àrea 5 de la nostra Web.

El cost de les sessions inicials per a obtenir el Diagnòstic complet està reduït al mínim legal, però a les famílies que, a pesar d'això, no els va bé els resulta gratuït. Trobarà aquesta informació en el Capítol 4 d'Àrea 2.

Li suggereixo que ens vegem personalment i amb molt de gust li informarem.

Ens pot trucar a qualsevol dia de dimarts a divendres de 4 fins a 9 i mitja de la nit i podríem quedar en el millor moment per a veure'ns

Rebi una cordial salutació

 

Dra. Elena Kim
Secretària General de l'Institut Català d'Altes Capacitats

 

tornar

 

 

 
k k