k
I N S T I T U T    C A T A L À    D ’ A L T E S     C A P A C I T A T S
info@altas-capacidades.net          telef: 93 285 02 59

RECONEIXEMENTS QUE ELS EQUIPS OFICIALS DELS
COL—LEGIS MANQUEN DE FORMACIÓ ESPECÍFICA.

 
k


Els equips oficials d’assessorament psicopedagògic dels col­legis no poden realitzar el diagnòstic per falta de titulació legal i de formació específica. (A part de la necessària lliure elecció i autorització expressa dels pares). Poden i haurien de realitzar les fases prèvies del diagnòstic com sòn la detecció i l’avaluació psicopedagògica, que ha de realitzar–se a tots els alumnes. Però, l’estudi realitzat per la Universitat de Girona posa en evidència que no realitzen ni la detecció més que en 1 de cada 10.000 alumnes.


Les conselleries d’educació de les comunitats autònomes van crear uns equips en cada zona del seu territori. D’aquesta manera els polìtics del sistema educatiu controlen als centres educatius. Reben denominacions diferents, a Madrid EOEP (equips d’orientació educativa i psicopedagògica), a Catalunya EAP (equip d’assessorament psicopedagògic).


Els pares, en general, creuen que els funcionaris d’aquests equips oficials són psicòlegs. Això no és així. La llei permet que siguin mestres, educadors socials o assistents socials.

Alguns estan inscrits en el col­legi oficial de psicòlegs, però no han realitzat la carrera de psicologia, sinò la de filosofia i lletres dels anys 80 que es va permetre que ingressessin en els col­legis de psicòlegs. Però, cap d’ells té el títol de Psicòleg amb l’Especialitat en Psicologia Clínica, necessari per a poder realitzar diagnòstics, i en particular el diagnòstic de superdotació o d’altes capacitats.


Així, la norma del Ministeri d’Educació, de 23 de gener de 2006, sobre la base del prescrit en la llei 44/2003 de 21 de novembre, establix amb claredat:


<<En el diagnòstic dels alumnes d’altes capacitats han de participar professionals amb competències sanitàries, no només educatives>>.


La norma del pronunciament vinculant de l’Administració Sanitària, sobre el diagnòstic de les altes capacitats, realitzat a instàncies d’aquesta Confederació, de 29 de juliol de 2005, és també molt clara:


<<En relació als psicòlegs, i d’acord amb el que establix la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries, només l’Especialitat en Psicologia Clínica és considerada professió sanitària>>.


Els funcionaris dels equips d’assessorament psicopedagògic dels centres educatius poden realitzar les fases prèvies del diagnòstic de les altes capacitats, com és la detecció i l’avaluació psicopedagògica, si posseïxen la formació específica per a això, i si obtenen dels pares la necessària autorització. Però, en cap cas, d’aquestes fases prèvies resulta possible deduir mesura educativa alguna. Així ho estableixen les actuals definicions científiques:


<<La "detecció" i la "avaluació psicopedagògica" són aproximacions prèvies que faciliten el diagnòstic clínic, peró en qualsevol cas, només el diagnòstic clínic realitzat per un equip de professionals especialitzats, amb la titulació legal adequada, podrà
determinar si un nen es troba o si es podrà trobar en els àmbits de la excepcionalidad intel­lectual.


Només del diagnòstic clínic és possible deduir les mesures educatives necessàries. Amb freqüència es posa en evidència el greu error de la mesura educativa que inicialment s’havia pres només a partir de la prèvia avaluació psicopedagògica>>

.
Conseqüència d’això, el Ministeri d’Educació va publicar la seva norma de setembre de 2006:


<<L’atenció a la diversitat exigeix diagnòstic previ de les necessitats específiques de tots els alumnes, i solucions adequades en cada cas en funció del diagnòstic>>.


Tenen els membres dels equips oficials d’assessorament psicopedagògic la formació específica necessària per a poder realitzar les fases prèvies del diagnòstic com són la detecció i l’avaluació psicopedagògica dels alumnes superdotats i d’altes capacitats?. Diversos son els reconeixements aquesta falta de formació específica. El Ministeri d’Educació en el seu llibreinforme:
"Alumnes Precoços Superdotats i d’Altes Capacitats", reconeix:


<<Durant dècades l’Administració Educativa, al no afrontar d’una manera clara i sense subterfugis l’atenció educativa dels alumnes amb necessitats educatives associades a la sobredotació intel­lectual, ha abandonat la formació especifica dels professionals d’educació: professors, inspectors i equips d’orientació educativa >>.


Més endavant el Ministeri d’Educació assenyala:


<<Als membres dels equips d’orientació educativa no se’ls permet l’emissió dels dictàmens a l’emplenar els informes corresponents dels alumnes amb sobredotación intel­lectual>>.


Per la seva banda, l’Inspector d’Educació, senyor Ángel Guirado Serrat, coordinador dels equips d’assessorament psicopedag&gic (EAP) de les comarques de Girona i membre de la Comissió d’Altes Capacitats del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, realitza en aquest sentit dos reconeixements. En el seu article: "La Realitat dels Alumnes amb Altes Capacitats Intel­lectuals", fa públic els resultats de l’estudi realitzat per la Universitat de Girona que posa de manifest la falta de formació específica dels funcionaris dels equips oficials d’assessorament psicopedagògic per a poder realitzar la detecció prèvia.


Igualment reconeix que no realitzen aquesta fase prèvia del diagnòstic més que en un insignificant percentatge entre el 0,02 per cent, i el 0,03 per cent.


El segon reconeixement d’aquest Inspector que coordina els equips d’assessorament psicopedagógic, és mitjançant el correu que va dirigir al President de la Confederació Espanyola d’Associacions d’Altes Capacitats, el 27 d’abril de 2007, conseqüència d’haver–li remès la ponència: "Els Estils d’Aprenentatge dels Alumnes Superdotats", en el qual assenyala:


<<M’he llegit atentament la teva ponència i humilment i tal com et vaig comentar et faig la meva valoració. És una bona síntesi del que representa l’estil d'aprenentatge dels alumnes superdotats i una bona aportació al coneixement d’aquests alumnes. Fas una
critica contundent als psicòlegs dels EAP que no tenen formació clínica. Tinc la sort de coordinar­los i en sóc conscient de les debilitats que tenen quan han d’intervenir, quan no "diagnosticar" alumnes que intueixen la seva superdotació, per manca de formació especialitzada.


Respecte qui són els competents, certament que quan cal un diagnòstic clínic, imprescindible en el cas dels alumnes superdotats, ens cal un professional sanitari amb l’actual legislació>>.


(Tot això es troba àmpliament explicat en el llibre "L’Educació Intel­ligent", edició 2008, Editorial Temes de Hoy.


La Ponència "Els Estils d’Aprenentatge dels Alumnes Superdotats?, es troba en aquesta mateixa web).


Oferim tot seguit l’article "La Realitat dels Alumnes amb Altes Capacitats Intel­lectuals", de l’Inspector d’Educació coordinador dels equips d’assessorament psicopedagogic

 

CLICA AQUI